Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Passau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a la confluència del Danubi amb l’Inn.
Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
Augsburg
Ciutat
Ciutat de Suàbia, a Baviera, Alemanya, situada entre les valls del Lech i del Wertach.
Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren installades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica Siemens, installada per les grans empreses del Rhur i de Berlín Universitat Seu episcopal des del s VIII Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d' Augusta Vindelicum Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya Fou important el comerç amb les…
Renània-Palatinat
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, delimitat pel land del Rin del Nord-Westfàlia al N, el de Hessen a l’E, el de Baden-Württemberg al SE, Alsàcia i Saarland al S i Luxemburg a l’W.
La capital és Magúncia Comprèn una bona part del massís esquistós Renà l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud 816 m, la màxima i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land , entre els quals es destaca el Mosella i, en segon terme, el Nahe A la diversitat física correspon també una diversitat climàtica, la qual es…
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…
Berlín
Vista de la ciutat de Berlín i del riu Spree
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Alemanya i del land homònim, situada en una plana, a les vores del riu Spree.
La ciutat Nascuda en una petita illa formada pel riu Spree, la ciutat s’estengué aviat per la plana circumdant i cresqué durant prop de dos segles i mig segons una planificació ortogonal El Gran Berlín Gross Berlin fou constituït per l’annexió de nombroses aglomeracions de l’àrea suburbana Steglitz, Schöneberg, Moabit, Pankow, Wilmersdorf, Charlotten i d’altres Una llei del 1920 decidí la fusió amb Berlín de 23 localitats veïnes, set de les quals ja eren pròpiament ciutats Tanmateix, la construcció de ciutats dormitori o de nuclis residencials de descongestió urbana collaboraren a l’…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…