Resultats de la cerca

És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció

És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta La part de dalt era una cella amb cobert de doble vessant Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons El nom actual sembla una falsa grafia d' Elbreny , derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X Entre el 1984 i el 1985 hom hi ha realitzat intervencions arqueològiques L’aixecament planimètric ha demostrat que el monument no…

El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

Situació i presentació El seu territori no és ni tan alt ni feréstec com el d’altres de més propers al massís del Montcau i la serra de la Mata Té el lloc més elevat prop del collet de Lligabosses, en el punt de contacte amb Monistrol de Calders i Mura, on ateny els 689 m, i el més baix al Llobregat, que li fa de límit ponentí El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca La banda N i E del terme és drenada per la riera de Talamanca i la S, pel torrent del Güell, que desguassa a la riera anterior abans que s’…

Situació i presentació El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’estén en terreny pla a banda i banda del Cardener, al mig del Pla de Bages, i limitat pels primers contraforts del sistema muntanyós de ponent de la comarca turó de Collbaix, 544 m el Montconill, 479 m Jaumandreu, 439 m La riera de Jaumandreu, o del Clot de les Garses, afluent per la dreta del Cardener, i la de Vallverd, o de les Feixes, que hi desguassa per l’esquerra, constitueixen el límit superior del municipi Altres corrents d’aigua són el torrent de Joncadella dit també d’Olius a mà esquerra del riu i la riera de Fonollosa…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…

Situació i presentació  El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…