Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Mollet del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs, des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans de la de la riera de Caldes.
Situació i presentació Es troba al sector SW de la comarca, ja en contacte amb el Vallès Occidental Limita amb els termes de la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles S, Martorelles SE, Montmeló i Parets del Vallès E, Lliçà de Vall i Lliçà de Munt NE i els termes de Palau-solità i Plegamans N i Santa Perpètua de Mogoda W, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El Besòs forma en bona part el límit oriental del municipi i la riera de Tenes també límit el terme en el sector NW El territori és essencialment planer, i de les elevacions suaus que accidenten els sectors N i W davallen…
Norís
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 254 m alt.) del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l’església parroquial (Sant Sadurní).
Formà un municipi que abans del 1929 fou agregat al d’Alins
Olzinelles
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat a l’extrem nord-oest de la serra de Montnegre, als vessants del Puigcastell (395 m).
El lloc formà part del vescomtat de Cabrera De la seva església parroquial Sant Esteve, situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del s X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV de Pallars…
la Noguera de Cardós
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la…
el Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri…
vall d’Auressi
© Xevi Varela
Petita vall del Pallars Sobirà, drenada pel torrent d’Auressi, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
Oveix
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d’Oveix) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d’immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834).
El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta
Sant Jaume de Rifà
Convent
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als s XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del s XI
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina