Resultats de la cerca
Es mostren 1857 resultats
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
Sant Roc
Caseria
Caseria del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), a la costa, al S de la ciutat.
Sant Rafel del Maestrat

Aspecte del poble de Sant Rafel del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat en el sector septentrional de la comarca; és limitat al N en tota la seva llargària pel riu de la Sénia (a la vegada, límit del País Valencià), i al S pel barranc de la Barbeguera, afluent del riu Cérvol.
El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha desenvolupat…
Sant Nicolau
Masia
Masia del municipi de Granollers (Vallès Oriental), a la dreta del Congost, davant la ciutat.
Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Sant Miquel de Castellnou
Església
Església del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al S de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o rambla de les Coves.
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina