Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
porta de Serrans
© Fototeca.cat
Porta d’ingrés principal a la ciutat de València, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer
sobre la porta de Roteros del recinte musulmà.
És limitada per dues grans torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives Del 1586 al 1892 serví de presó Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta En 1937-38 acollí una part important de les obres d’art del Museo del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra
barri de Sagunt
Barri
Barri de la ciutat de València, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà del pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del N.
Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri
regió de Sogorb
Regió del NW del País Valencià, limítrofa amb Aragó i Castella-la Manxa.
Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
l’Alcúdia de València
Raval
Raval de la ciutat de València, en època islàmica, a la vora esquerra del Túria, davant l’actual porta de Serrans.
Sant Antoni
Raval
Raval de la ciutat de València, antigament anomenat l'Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Roteros
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat de València, construïda fora el primitiu recinte murallat, a ponent de la porta de Serrans.
el Túria
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
bisbat de Sogorb
Bisbat
Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb.
Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del S i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després, adonant-…
el Carme
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de la Valldigna) entre els carrers de Cavallers i de Serrans i el Túria; és centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la desaparició d’una…