Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
vegueria de Cerdanya
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya constituïda a mitjan sXII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del sXIV).
La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sotsvegueria dependent de la vegueria de Camprodon A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa 1660, l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya , amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa 1790, que fou incorporada al districte…
l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-…
Graugés
Llogaret
Llogaret, fortament disseminat, del municipi d’Avià (Berguedà), vora l’estany de Graugés, al SE del poble.
A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal
el Roseret
© CIC-Moià
Capella
Capella de la Mare de Déu del Roser propera a la masia de Madrona, del terme de Puig-reig (Berguedà).
Fou refeta a la fi del segle XVI i que reemplaçà una antiga església de Sant Andreu de Madrona, esmentada des del 1145
Torrefeta
Poble
Poble i cap del municipi de Torrefeta i Florejacs, Segarra (torredans; 475m alt).
És al sector nord-occidental del terme L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la collegiata de Guissona El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses…
Peguera
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera
, entre els rasos de Peguera
, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera
, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera , esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
Castellmeià
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme de Torrefeta (Segarra), al sud de Llor.
El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga
col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana ( Santa Maria de Guissona
) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics
la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina ( Sant Pere de la Portella
o de Frontanyà
), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella
, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella
prop del castell de la Portella
(o de Frontanyà
), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella
.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li féu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina