Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Glamis
© Vicenç Barbero
Localitat
Localitat d’Angus (Escòcia).
Hi ha el castell de Glamis, on passà la seva infància la reina mare d’Anglaterra Elisabet
Tweed
Riu
Riu d’Escòcia (156 km).
El seu curs inferior corre al llarg de la frontera amb Anglaterra Neix als Highlands meridionals i desemboca a la mar del Nord, vora Berwick Passa per Peebles, Kelso i Coldstream Té com a afluents principals l’Ettrick, Teviot i Whiteadder Hom hi pesca el salmó
Escòcia
© Vicenç Barbero
País
País del Regne Unit que comprèn la part septentrional de l’illa de la Gran Bretanya i les illes Hèbrides, Òrcades i Shetland; la capital és Edimburg.
La geografia física El límit amb Anglaterra és constituït per una línia que va des del firth Solway, a l’oest, fins a la vall del Tweed, a l’est, per la carena de les Cheviot Hills El país és format per una sèrie de blocs parallels allargats de SW a NE, separats per depressions, i que de nord a sud són els Highlands o altes terres del nord, el tall del Glen More, els Grampians, l’ampla depressió dels Lowlands i els Uplands, al sud Extern a aquests blocs es troba el que forma les illes Hèbrides, separades dels Highlands pel canal de Minch Els Highlands gairebé ocupen la meitat d’Escòcia i es…
Cheviot Hills
Serra
Alineació muntanyosa de Gran Bretanya, que forma el límit entre Anglaterra i Escòcia.
És constituïda essencialment per calcàries i granit, i les seves formes arrodonides són cobertes per pastures que alimenten una preada ramaderia raça xeviot El 1955 fou declarada parc nacional
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya 1491, fou…
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
Glasgow
Ciutat
Capital de la regió de Strathclyde, Escòcia, al baix Clyde.
És la veritable capital econòmica d’Escòcia, per la seva activitat comercial, financera i industrial Situada al SW de la depressió dels Lowlands, s’estén entre els Highlands i els Uplands del S L’existència de jaciments de carbó explica el seu desenvolupament industrial i el de les àrees circumdants El centre administratiu i de negocis és a la vora nord del Clyde, al llarg del qual s’estenen les installacions comercials i portuàries Al sud del riu hi ha les vies comercials principals Les àrees industrials es troben disperses en diferents districtes, i les suburbanes contenen barris…
Solway Firth
Badia
Badia de la Gran Bretanya, entre les costes occidentals d’Escòcia i d’Anglaterra (més de 50 km de longitud i uns 35 km d’amplada mitjana).
mar del Nord
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…