Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Lapònia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos…
Lappeenranta
Ciutat
Ciutat del lääni de Kymen, Finlàndia.
Situada a la vora del llac Saimaa, tocant a la frontera meridional amb Rússia, és centre industrial indústries químiques i sintètiques, del paper i del ciment, comercial i turístic
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Åland
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag i lääni de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments perifèrics,…
Muntènia
Regió
Regió meridional de Romania, que correspon al sector oriental de la Valàquia.
S'estén des del vessant sud dels Carpats Meridionals fins a la vall del Danubi, i des de la vall de l’Olt, a l’oest, fins a la Dobrudja septentrional, a l’est El nord, sector subcarpàtic, és format per depressions i muntanyes modestes modelades en les formacions paleozoiques i miocèniques hi ha jaciments amb unes grans reserves de petroli, gas natural i sal Però la major part de Muntènia és formada per la gran plana danubiana, constituïda per sòls alluvials i cobert per una espessa capa de loess, que en fa una zona molt fèrtil Nombrosos rius, afluents del Danubi, la drenen de nord a sud És…
Valàquia
Geografia històrica
Regió de Romania, al S dels Carpats Meridionals (els quals la separen de Transsilvània), que s’estén des de la gran serralada fins al Danubi.
És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…
Bucovina
Geografia històrica
Regió de l’Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítzia i la regió de Moldàvia, i actualment dividida entre Ucraïna i Romania.
La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…
Vuoksa
Riu
Curs fluvial que corre pel lääni de Finlàndia Meridional (Finlàndia) i l’oblast’ de Leningrad (Rússia).
Té una longitud de 162 km i drena una conca de 68500 km² Neix al llac Saimaa i desemboca al Ladoga per tres ramals el més antic, prop de la localitat de Priozersk un segon, pocs kilòmetres més al nord de l’anterior, i des del 1857, per l’anomenat riu Taipale o Burnaya, uns 50 km al SE, i que és el principal pel que fa a cabal Al llarg de curs del riu es formen diversos llacs, un dels quals és l’ozero Vuoksa