Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
Condroz
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Mosa i l’Ourthe.
És un altiplà d’uns 300 m alt format per roques del Paleozoic inferior, travessat per alineacions paralleles de gresos cobertes de boscs Les valls són molt conreades civada, blat de moro, patates, farratge i blat, amb una considerable ramaderia boví i cavallí Hi ha explotació de gres i calcàries La densitat de població és baixa i disseminada al llarg de les vies de comunicació Les ciutats més importants són Dinant i Ciney
Deurne
Ciutat
Ciutat de Bèlgica que forma part de l’àrea metropolitana d’Anvers.
És un nucli industrial important indústria metallúrgica, alimentària, tèxtil i química i un centre residencial
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
Borgerhout
Ciutat
Ciutat de la província d’Anvers, a la regió del Brabant, Bèlgica.
És un suburbi industrial d’Anvers, especialitzat en la talla de diamants Té indústries diverses del paper, metallúrgica, de filatures de cotó i llana i del tabac
Kortrijk
Ciutat
Ciutat flamenca, a la part de la província belga de Flandes Occidental, Bèlgica.
Situada a la vora del riu Leie Important centre tèxtil, ja era coneguda com a tal a l’edat mitjana Als ss XVII-XVIII passà, alternativament, a poder de les corones hispànica i francesa Té edificis notables la Casa de la Ciutat, el beguinatge, el beffroi , entre altres Prop de la ciutat tingué lloc, el 1302, la batalla de Kortrijk entre les forces flamenques, dirigides per Pieter van Coninc, i l’exèrcit francès, comandat per Robert d’Artois El motiu de la confrontació fou el suport donat per Felip IV de França als patricis de Flandes, hostils al comte flamenc Quin de Danipierre Com a…
les Ardenes
Regió
Regió natural que s’estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d’Ardenes.
El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants…
Apo
Volcà
Volcà actiu de l’illa de Mindanao, Filipines, considerat el punt més alt de l’arxipèlag (2 953 m).
Domina el golf de Davao Amb els seus voltants immediats forma el parc natural de Mont-Apo 776 km 2
Anvers
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la regió de Flandes.
La capital és Anvers
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk