Resultats de la cerca

Els principals recursos econòmics són les mines de bauxita i d’estany, l’explotació forestal i la pesca La capital és Tandjungpinang

És el mercat principal d’una rica regió agrícola, amb conreus d’arròs, canya de sucre, blat de moro, cotó i soia Té indústria sucrera i tèxtil Hi ha explotació de recursos forestals

És una illa muntanyosa, amb pics que, a la part central, arriben als 3000 m Els seus recursos són l’agricultura arròs, blat de moro, canya de sucre, cocoters i tabac, la pesca i l’explotació forestal Hi ha jaciments petrolífers a la costa NE Bula A partir del 1650 fou ocupada pels holandesos, que hi establiren algunes factories Fou incorporada a la República d’Indonèsia el 1950

Situació i presentació Es troba al sector sud-occidental de la comarca Limita amb els termes de Gratallops N, Falset E i SE, el Masroig SW i el Molar W Envoltat pel N i pel NW pel riu de Siurana, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Montsant, en terres relativament planeres de l’esquerra del riu, al voltant dels 200 m d’altitud Hom destaca les elevacions als sectors meridional 362 i 329 m i de llevant 393 m drenades per alguns barrancs afluents al riu de Siurana com el barranc dels Molins o la riera de la Vila Bellmunt és l’únic nucli de població del municipi El poble es comunica…

La caiguda de Suharto 1998 fou una oportunitat de desactivar l’enfrontament crònic entre la milícia melanèsia i el govern indonesi Després de diverses temptatives, el 2001 Jakarta concedí un règim d’autogovern a Papua nom que aquest mateix any substituí el d’Irian Jaya i una elevada participació en els beneficis de l’explotació dels recursos minerals i de petroli Tanmateix, la inestabilitat no es resolgué del tot, a causa del rebuig de la població local als emigrants javanesos que el govern havia instat a desplaçar-se, i també perquè la guerrilla no renuncià a la independència La…

Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement…

La capital és Bandaaceh o Banda Aceh o Banda Atjeh 223446 h 2010 Regió muntanyosa, la població, en la seva majoria atjeh, es concentra a la plana costanera Agricultura, especialment arròs pesca, petroli Com a soldanat independent dominà al segle XVII part de la península de Malaia Després d’una llarga lluita 1898-1904 fou dominada pels holandesos Quan Indonèsia esdevingué independent 1949, el soldanat d’Atjeh que gaudia d’un estatut diferenciat respecte a les altres colònies holandeses d’Insulíndia hi fou incorporat per la força El 1959 hom li atorgà una certa autonomia, concessió que no…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, a la dreta del riu de Siurana poc abans de la seva desembocadura a l’Ebre Limita amb els termes de la Figuera i el Lloar N, Gratallops NE, Bellmunt del Priorat E, el Masroig SE, Garcia W i la Torre de l’Espanyol NW, aquests dos últims pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre El territori va des d’altituds inferiors als 100 m a la vora del riu fins a les de la serra del Tormo, a l’extrem septentrional 530 m al tossal de la Cogulla i 384 m al tossal de l’Àliga Des d’aquestes altures baixen diversos barrancs vers el riu de…

Situació i presentació S'estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant SE, la Morera de Montsant S, Margalef W, Juncosa NW i la Pobla de Cérvoles N, tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades E, que pertany a la comarca de la Conca de Barberà Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant procedent de les Muntanyes de Prades, que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena 924 m al punt més alt i els vessants septentrionals del massís de…

Situació i presentació Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta N, Argentera E i Colldejou S, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament formà part de la baronia d’Escornalbou El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou al voltant dels 700 m dins el terme i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre El poble…