Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Selenga
Riu
Riu de l’Àsia central, entre Mongòlia i Rússia.
Té una extensió de 1 024 km, 409 dels quals en territori rus, i una conca de 447 000 km 2 Es forma per la fusió dels rius Ider i Muren i desemboca al llac Baikal en un delta de 680 km 2 Els seus afluents principals són l’Egijn, l’Orkhon Mongòlia, el Čikoj, el Džida i l’Uda Rússia És navegable en la totalitat del recorregut per Rússia i al llarg de 474 km de Mongòlia
Kazakhstan
Estat
Estat de l’Àsia central, fronterer amb la Xina per l’E, amb les repúbliques del Kirguizistan i l’Uzbekistan al S, la mar Càspia i una petita part del Turkmenistan a l’W i amb Rússia al N; la capital és Astana.
La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…
Mongòlia
Estat
Estat de l’Àsia central, situat entre Rússia, al N, i la Xina, a l’E, S i W; la capital és Ulaanbaatar.
La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…
Ulaanbaatar
Ciutat
Capital de Mongòlia i alhora ajmag independent.
Situada al N del país, vora el riu Tuul, a una altitud de 1350 m, prop d’un important jaciment de lignit Nalajch, ha crescut ràpidament gràcies a la modernització i la industrialització És l’únic centre industrial del país organitzat segons el sistema soviètic de combinats industrials Té indústria siderúrgica i tèxtil És unida per ferrocarril transsiberià amb Pequín Xina i Ulan-Ude Rússia Té aeroport internacional Universitat fundada el 1942 Primitiu centre de migració estacional, l’any 1639 esdevingué capital religiosa gràcies a la construcció del monestir Da Khure, residència…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Uvs nuur
Llac
Llac salí al NW de Mongòlia, fronterer amb Rússia.
És situat en una depressió endorreica de terrenys salins i esteparis, a 759 m d’altitud
Altan Bulag
Localitat
Localitat de l’ aimag
de Selenga, Mongòlia, centre comercial a la frontera amb Rússia, antiga duana de la ruta principal que unia Rússia amb la Xina.
Bol’šoj Sajan
Serralada
Sistema muntanyós de la República dels Buriats (Rússia), a la frontera amb Mongòlia.
Oral Ürtisti
Altiplà
Altiplà que s’estén entre el Kazakhstan i Rússia, a l’E dels Urals.