Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Acre
Divisió administrativa
Estat del Brasil, al peu dels Andes i fronterer amb Perú i Bolívia.
La capital és Rio Branco De clima tropical, la seva principal riquesa són el cautxú i la mineria petroli, carbó, or El travessen els rius Purus i Juruà amb llurs afluents, els quals són, junt amb l’aviació, els principals sistemes de comunicació De població majoritàriament brasilera, el 1867 fou cedit pel Brasil a Bolívia i el 1899 es proclamà república independent Després d’ésser sufocada la revolta independentista 1901, entrà a formar part del Brasil el 1903, mitjançant una indemnització a Bolívia
Piauí
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Teresina Ocupa la part est de la conca del Parnaíba Des de l’estreta franja litoral el terreny s’alça en terrasses vers l’altiplà interior, més sec i àrid que el litoral La vegetació és de caatinga i algunes clapes de bosc tropical Poc poblada 10,7 h/km 2 est 1995, una quarta part s’agrupa a les ciutats les més importants són Teresina i Parnaíba, port principal Conreus de cotó i, on és possible el regadiu, arròs i canya de sucre Ramaderia extensiva d’ovelles i cabres Energia hidroelèctrica a Esperantina i Cachoeira Dourada al riu Parnaíba
Belo Horizonte
Ciutat
Capital de l’estat de Minas Gerais, Brasil.
Situada als contraforts de la Serra de Moeda, té clima tropical, suavitzat per l’altitud El desenvolupament industrial amb indústria metallúrgica, tèxtil, alimentària, del ciment, del tabac, d’adobs es deu a la situació favorable, com a centre d’una regió minera ferro, urani, or, diamants i agrícola, i a les bones comunicacions entroncament de ferrocarrils i de carreteres, aeroport internacional Fou fundada el 1890, i experimentà un fort creixement, que donà una estructura urbana de pla quadriculat És centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Federal de Minas Gerais,…
Alagoas
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Maceió Situat a la regió del NE, és un dels estats més petits del país, però amb una elevada densitat de població 71,6 h/km 2 De forma triangular, és format per una extensa plana costanera amb conreus de moresc, cotó, cocoters, canya de sucre i, en menor escala, mandioca, fesols, moniatos, arròs, bananers, tabac i cafè, i un sector interior elevat amb algunes plantacions tropicals i ramaderia El riu principal és el São Francisco, que forma frontera amb l’estat de Sergipe El clima és tropical, amb pluges distribuïdes entre maig i octubre, i fortes secades la resta…
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
Espírito Santo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, vora l’Atlàntic.
La capital és Vitória S'estén a l’oest pels contraforts de la Serra dos Aimorés pic Bandeira 2 884 m el sector oriental és una plana sedimentària drenada per nombrosos rius, entre els quals es destaquen el São Mateus i el Doce, parcialment sorrenca i inundable El clima, càlid i humit 23°C de temperatura mitjana anual i uns 1 200 mm de pluja, afavoreix un dens bosc tropical amb fustes precioses, com la del Cordia gerascanthus , del qual és primer exportador nacional La població 49,1 h/km 2 est 1984 és més densa al sud, on les terres són més fèrtils S'hi destaca l’agricultura,…
Bahia
Divisió administrativa
Estat federat del Brasil.
La capital és Salvador És format per una estreta plana litoral i una regió muntanyosa a l’interior, les principals alineacions de la qual són la Chapada Diamantina i la Serra Geral de Goiás, que forma part de l’altiplà brasiler És drenat pel riu Sāo Francisco i els seus afluents El clima és tropical, humit a la costa i sec i fred a l’interior L’agricultura vinya, blat, cotó, arròs, cafè, canya de sucre, coco, tabac, mandioca, moresc, arbres fruiters es localitza a la plana costanera, sobretot al voltant de Recôncavo La ramaderia també és important ovina, porcina, cavallina,…
Goiás
Divisió administrativa
Estat del centre del Brasil, fronterer al N amb l’estat de Tocantins, a l’E amb els de Bahia i Minas Gerais, al S amb el de São Paulo i a l’W amb els de Pará i Mato Grosso.
La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Gran Chaco

Mapa de la regió del Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…