Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
Jalisco
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Guadalajara Té 30 km de costes al Pacífic, i és travessat per la Sierra Neo-volcánica i la Sierra Madre del Sur El clima és càlid i sec La xarxa hidrogràfica principal és formada pels rius Lerma i Santiago i el llac Chapala Hi ha nombroses valls, on la major part de la població es dedica a l’agricultura blat de moro, fesols, cigrons Jalisco és el primer productor de cereals del país És un dels estats amb més extensió forestal La indústria principal és la minerometallúrgica jaciments de ferro i d’argent Nuño Beltrán de Guzmán 1529 conquerí aquest estat i l’anomenà Nueva Galicia
Nuevo León
Divisió administrativa
Estat del NE de Mèxic.
La capital és Monterrey El recorre de NW a SE laSierra Madre Oriental, que té altituds superiors als 2 000 m Peña Nevada, 3 864 m al NW hi ha regions desèrtiques el sector N i NE forma part dela plana litoral del golf de Mèxic El clima és càlid i sec al N i humit al S Els rius més importants són el Salado i el San Juan La població 48 h/km 2 tingué un creixement 1960-70 del 50%, a causa de l’elevat índex de natalitat i és urbana en un 70% Hi ha conreus de…
Usumacinta
Riu
Riu de l’Amèrica Central que corre per Guatemala i el S de Mèxic, als estats de Chiapas i Tabasco (1 100 km).
Neix a la Sierra de los Cuchumatanes W de Guatemala i, en direcció general NW, fa de frontera amb Mèxic, abans de desembocar a la badia de Campeche, dins el golf de Mèxic, aigua avall de Palizada
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del S de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
trinxera de Mèxic
Fossa marina
Profunda fossa marina, llarga i estreta, paral·lela a la costa pacífica de Mèxic i a la Sierra Madre del Sur.
S'estén des del sud del cap Corrientes fins a la costa de Guatemala Assoleix la profunditat màxima al sud del golf de Tehuantepec 6 662 m El gran desnivell uns 9 000 m existent entre la fossa i la serralada costanera de Sierra Madre del Sur es produeix a través d’una sèrie de falles, paralleles a la mateixa direcció NW-SE, que actualment encara presenten una gran inestabilitat
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima altitud és al volcà…
Hidalgo
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, fronterer al N amb San Luis Potosí i Veracruz, a l’E amb Veracruz i Puebla, al S amb Tlaxcala i Mèxic (districte federal) i a l’W amb Querétaro.
La capital és Pachuca La major part de l’estat és compresa dins l’altiplà meridional, amb una altitud mitjana de 2 000 m El clima és en general sec, sobretot al NW La xarxa hidrogràfica és tributària del golf de Mèxic el riu més important és el Moctezuma, que, juntament amb els seus afluents, ha estat aprofitat per a importants obres de regadiu blat de moro, farratge, blat, canya de sucre Els recursos minerals són molt importants, especialment l’argent primer productor del país, el coure, l’or i el ferro Posseeix indústria alimentària i tèxtil Hi ha fàbrica de vagons de…