Resultats de la cerca
Es mostren 14569 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Martirià
Capella
Antiga capella situada prop de la vila de Banyoles (Pla de l’Estany), existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt.), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles Martirià
.
En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir
Sant Bartomeu de Matamala
Ermita
Ermita del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), als vessants de la serra de Sant Patllari.
Saint Augustine
Població de Florida, EUA, fundada el 1565 per Pedro Menéndez de Avilés.
És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència
Sacramento
Riu
Riu de Califòrnia, EUA (600 km).
Neix al vessant S del mont Shasta i, després de travessar la Gran Vall Central, passa per la ciutat homònima, conflueix amb el San Joaquín i desguassa a la badia de San Francisco Té com a afluent principal el Pit
Sacramento
Ciutat
Capital de l’estat de Califòrnia, EUA, situada a les ribes del riu homònim.
És port fluvial i centre d’una regió agrícola Nus ferroviari i centre comercial, l’activitat industrial és dedicada a la transformació dels productes agrícoles indústries sucreres, lleteres, de conserves, a la metallúrgia, a la informàtica i a l’aeronàutica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior California State University Sacramento, fundada el 1947
Sabine
Riu
Riu de Texas i Louisiana, EUA (800 km de longitud i 26 950 km2 de conca).
Neix prop de Dallas i desguassa al golf de Mèxic per l’albufera homònima Marca el límit entre Texas i Louisiana
Rodeja
Masia
Masia del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà.
Rockford
Ciutat
Ciutat del N de l’estat d’Illinois, EUA, al NW de Chicago.
Situada a les ribes del riu Rock, en una regió agrícola, és centre comercial i important nucli industrial metallúrgia, construccions mecàniques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina