Resultats de la cerca

L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals…

La capital és Pierre 13 267 h 1998 És al nord de les Grans Planes i s’estén per l’altiplà del Missouri entre les Black Hills i el riu El sector oriental és ocupat per la fèrtil vall del James, a l’oest del Coteau des Prairies La xarxa hidrogràfica és formada pel Missouri i els seus afluents el Sioux i el James per l’esquerra i el White i el Belle Fourche per la dreta La població és poc densa 3,6 h / km 2 1994 i en minva Només la meitat de la població és urbana, i el 90% és de raça blanca L’economia és basada en conreus de cereals blat, blat de moro i ordi i de farratge, que alimenten una…

La capital és Bismarck És al nord de les Grans Planes i s’estén d’oest a est per l’altiplà de Missouri, limitat pel talús del riu i cobert de sòls residuals, i la Drift Prairie, de morfologia glacial, drenada pels rius James i Red, amb sòls negres molt fèrtils La xarxa fluvial és formada pel Missouri —amb els seus afluents el Little Missouri a la confluència hi ha el gran embassament Garrison i el James— i el Red El clima és continental humit, i la vegetació, estepària amb gramínies La població és poc densa 3,4 h / km 2 1994, i minvà des de la gran crisi agrícola del 1930 Només la meitat de…

Limita al N amb les províncies canadenques de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan, a l’E amb Dakota del Nord i Dakota del Sud, al S amb Wyoming i al SW i l’W amb Idaho La capital és Helena 24 690 h 1990 Presenta dues grans regions naturals a l’E, l’extrem nord-occidental de les Grans Planes i a l’W, una sèrie de serralades amb direcció NW-SE i amb cims que superen els 3 000 m Wood, 3 806 Douglas, 3 444 L’activitat econòmica es basa en la mineria manganès, zinc, lignit, argent, coure i l’agricultura, de tipus extensiu blat, ordi, blat de moro, sègol, civada…

Neix als vessants del cim Yount dels monts Absaroka, al NW de l’estat de Wyoming, penetra al Yellowstone National Park i, després de travessar el llac de Yellowstone, davalla en cascades espectaculars vers el parc de Gardiner Montana travessa en direcció NE l’estat de Montana i desguassa al Missouri, prop de Buford, a Dakota del Nord Els seus principals tributaris són el Bighorn, el Tongue i el Powder

Situat a les Grans Planes, ocupa el sud-oest de Dakota del Sud i el nord-est de Wyoming El cim més alt és el Harney Peak 2 207 m Hi ha mines or, argent, plom El principal atractiu turístic de la regió és l’obra de l’escultor Gutzon Borglum que representa, en grans dimensions, els caps dels presidents Washington, Jefferson, Lincoln i Theodore Roosevelt, esculpits damunt la roca de la muntanya

La capital és Cheyenne 50 008 h 1990 Limita amb els estats de Dakota del Sud i Nebraska a l’E, Colorado i Utah al S, Idaho i Montana a l’W i també Montana al N El relleu és molt muntanyós hi ha contraforts de les Rocalloses al S, amb les Laramie Mountains, les Medicine Bow Mountains i el Park Range alt màxima, 3 700 m L’ampla conca del Wyoming separa aquests sistemes de la serralada meridional de les Rocalloses Centrals, amb el Wind River Range Més cap a l’E s’estén la gran cadena de les Bighorn Mountains 4 013 m i les Absaroka A l’extrem nord-oest de l’estat hi ha abundoses manifestacions de…