Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Wilkes-Barre
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, EUA.
Situada a la riba esquerra del Susquehanna, és un important centre miner antracita, amb indústries siderúrgiques, mecàniques i tèxtils Fundada el 1769, rebé el nom dels parlamentaris anglesos JWilkes i IBarre, favorables a la causa dels colonialistes
Nashville-Davidson
Capital de l’estat de Tennessee, EUA, situada vora el riu Cumberland.
Construccions aeronàutiques i indústria alimentària, del calçat i del paper Aeroport Universitat El 1864 els nordistes hi derrotaren les tropes confederades del general Hood Fou anomenada Nashville fins el 1963, que, en fusionar-se amb el comtat de Davidson, rebé el nom actual
Chattanooga
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tennessee, als EUA.
És situada als contraforts de les muntanyes Lookout i Walden, vora el riu Tennessee, en una rica regió minera hulla, urani, ferro, sal i prop de les àrees productores de cotó Important nucli industrial, especialment d’indústria tèxtil, de maquinària, química farmacèutica, de paper i adobs i siderúrgica, i centre comercial Nus ferroviari, port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Chattanooga, fundada el 1886 Fundada el 1815 per John Ross, el 1851 rebé el títol de ciutat
Charleston
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Sud, als EUA, en una estreta península, a la confluència dels rius Ashley i Cooper.
El port, un dels més importants de la costa atlàntica meridional dels EUA, amb un ample hinterland les dues Carolines, Geòrgia, Kentucky, Tennessee i Alabama, trafica en cotó, tabac, fertilitzants, carbó, fustes i productes hortícoles Té indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, de l’amiant, paperera, química, metallúrgica drassanes Base naval i estació de turisme d’hivern Centre d’ensenyament superior The Citadel, fundat el 1842 College of Charleston, fundat el 1785, i Medical University of South Carolina, fundada el 1824 Fundada el 1670 pels anglesos amb el nom de Charles…
Hollywood
(CC0)
Barri
Cinematografia
Barri de la ciutat de Los Angeles (Califòrnia) i centre de la indústria cinematogràfica nord-americana.
Municipi independent el 1903, es fusionà amb la ciutat de Los Angeles el 1910 Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls renovat amb…
Columbus
Ciutat
Capital de l’estat d’Ohio, als EUA, situada a la confluència dels rius Scioto i Olentangy.
Situada al centre de l’estat, del qual és la segona ciutat en nombre d’habitants, després de Cleveland Des del començament del s XX l’augment demogràfic ha estat molt important els darrers anys l’augment s’ha fet a l’àrea metropolitana en detriment del centre El centre administratiu és a la vora esquerra del riu La proximitat de la conca minera apalatxiana carbó, ferro i gas natural n'afavorí la industrialització siderúrgia, construccions mecàniques, i ceràmica és el centre de l’American Ceramics Society Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Capital University, fundada el…
Cleveland
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Ohio, als EUA, situada vora la desembocadura del Cuyahoga al llac Erie.
Amb la costrucció del canal d’Ohio, que uní el llac Erie i el riu Ohio 1831, i l’arribada del ferrocarril 1851 la ciutat experimentà un gran creixement Modernament, però, perd població en benefici de la seva àrea metropolitana El riu divideix la ciutat en dues parts en una de les riberes hi ha l’àrea industrial siderúrgia principalment, com també metallúrgica, indústria mecànica, aeronàutica, química, alimentària, i a l’altra, l’àrea comercial, cívica i cultural, el centre de la qual és el parc anomenat Public Square El comerç és molt afavorit per la comunicació amb el canal de Sant Llorenç,…
Nova Orleans
Ciutat
Ciutat de l’estat de Louisiana, EUA.
Situada al delta del Mississipí, s’estén per la riba esquerra del riu i cap al llac Pontchartrain, a l’interior Ciutat moderna, té, al centre, l’originari establiment francès, el Vieux Carré Convertida en un gran centre comercial i un nucli industrial, el port és dels més importants dels EUA exporta cereals, cotó i petroli És un gran mercat del cotó Les indústries més representatives són les tèxtils, les alimentàries sucre, les químiques, les refineries de petroli i les construccions navals i aeronàutiques Nus de comunicacions Fundada en 1717-18 per la Companyia de les Índies Occidentals de…
Baltimore
Ciutat
Ciutat dels EUA, a l’estat de Maryland, a la badia de Chesapeake (l’aglomeració 2.382.172 h).
És un important nucli industrial indústria siderúrgica, alimentària, química i tèxtil, refineries de petroli, construcció naval i aeronàutica i un centre comercial Posseeix un dels ports més importants dels EUA, exportador principalment de cereals, cotó, tabac, carbó i derivats del petroli, i té aeroport És un centre de comunicacions ferroviàries, per carretera, marítimes i aèries Centre d’ensenyament superior, té nou universitats i colleges , entre els quals destaca la Johns Hopkins University, fundada l’any 1876 Malgrat que el primer establiment tingué lloc a mitjan segle XVII…
Chicago
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Illinois, als EUA, situada a l’extrem meridional del llac Michigan, vora la desembocadura dels rius Chicago i Calumet.
L’aglomeració s’estén parallela a la costa del llac, formant un arc de 45 km des d’Evanston fins a l’estat d’Indiana Gary Després de Nova York i Los Angeles és la ciutat més populosa dels EUA i ha experimentat un increment extraordinari en successives onades d’immigració des del 1850 La crisi econòmica dels anys setanta frenà l’expansió, i la ciutat entrà en un relatiu estancament El creixement urbà s’ha dut a terme per l’annexió dels centres veïns Niles, Maine, Norwood, Sitckney, Calumet, etc El pla urbà és típicament ortogonal, amb llargs carrers en angle recte travessats per amples…