Resultats de la cerca

Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge 1330, transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se'n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca L’església fou edificada entre la fi del s XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels…

L’entrada s’obre a la mar, al cap Vermell L’acció càrstica es beneficià d’un anticlinal buidat a la calcària juràssica i de 5 o 6 grans diàclasis verticals són característiques del coval —que penetra uns 300 m horitzontalment— les altes voltes i formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades, una de les quals ateny 22 m L’exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom trobà inscripcions dels s XVI i XVII el 1896 fou estudiada per Martell L’atracció turística ha donat peu a una curiosa i, sovint, ridícula…

Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració El 1972 els dominicans s’establien de nou en un altre…

El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de…

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen…

Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…