Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Mactar
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província d’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada terra endins, a 150 km al sud-oest de Tunis D’origen númida, en època romana assolí unes dimensions notables 30 ha i esdevingué colònia al final del s II La prosperitat perdurà fins al període bizantí i encara era ocupada en època aglàbida i fatimita Es conserven notables ruïnes de la ciutat romana, entre les quals destaquen el fòrum, dues basíliques cristianes, unes termes i un gimnàs
Bulla Regia
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada al peu de la cadena del Tall septentrional, el lloc fou residència dels reis númides Incorporada al domini romà en temps de Cèsar, assolí l’estatut de colònia en època d’Adrià Fou seu episcopal fins al principi del s VIII Es conserven en molt bon estat el fòrum, presidit per un capitoli, i el teatre També s’hi han excavat unes termes públiques i diferents cases amb peristil, que presenten la particularitat de tenir un pis subterrani excavat a la roca per a protegir-se de la calor estival
Sufetula
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada prop de l’actual Sbeïtla, fou fundada com a municipi en època flàvia i al final del s II assolí la condició de colònia Durant els s II-IV experimentà un creixement notable, vinculat a la producció oleícola i a la seva favorable posició en la xarxa de comunicacions de la zona Fou centre episcopal almenys des del 256 dC L’any 647 fou presa i saquejada pels invasors àrabs, però el lloc continuà ocupat fins al s XI Se'n conserven importants monuments, entre els quals destaquen el fòrum, presidit per un capitoli, l’arc de triomf dedicat a Septimi Severi, diferents edificis termals i…
Kairouan
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la wilāya de Kairouan, Tunísia.
Situada 50 km al SW de Sousse, en una plana fèrtil, la ciutat conserva el tipisme àrab muralles, bastions, el mercat, etc Fundada el 670 per ‘Uqba ibn Nāfi’, governador d’Ifrīqiya, com una avançada militar, assolí un gran desenvolupament com a capital de la dinastia aglàbida aglabí s IX Per la seva situació geogràfica fou cobejada pels diversos alçaments berbers i presa pels normands el 1148 Amb l’entronització fatimita i el trasllat de la capital a Mahdia 947 inicià la davallada de la seva esplendor econòmica i cultural, que no remuntà fins a mitjan s XVIII, sota els reis husseinistes La…
Thugga
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada sobre un altiplà delimitat per pendents abruptes, 100 km a l’W de la ciutat de Tunis El nom de la ciutat i la presència d’una muralla preromana i del mausoleu d’un príncep númida datat entorn del 200 aC indiquen l’origen indígena i la importància d’aquest nucli Sotmesa al domini romà en temps de Cèsar, esdevingué municipi l’any 205 dC i assolí la categoria de colònia el 261 dC Hi és ben documentada l’existència de bisbes des del s III fins al principi del s V Posteriorment, s’hi alçà un fort bizantí i el lloc continuà essent ocupat durant tota l’edat mitjana Les excavacions han…
Canejan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…
Salardú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el…
la Vall d’Aran
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…
Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
les Bordes
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, al sector occidental de la comarca.
Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…