Resultats de la cerca

Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara exclusivament agrària, però darrerament s’hi han desenvolupat les activitats turístiques i ha esdevingut…

El terreny és planer, amb alguns turons puig Seguí, 320 m alt, al sector ponentí del terme, on apareix la base miocènica des Pla El límit amb el municipi de Palma al S és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha el 86% del terme, de les quals 1 163 ha el 65% eren conreades Predominen els conreus herbacis 732 ha, de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers 371 ha La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta…

Ocupa terres planeres situades per damunt els 100 m culmina a Son Gelabert, 201 m, i al puig de Son Pastereta, 202 m el 90,3% 1 570 ha de les terres són cobertes per sòls margosos del Burdigalià, que constitueixen magnífiques terres de conreu El 74,2% del terme és conreat predominen els cereals i el farratge 785 ha, i els fruiters de secà 374 ha El 73,6% de la terra és explotada directament pels seus propietaris La ramaderia comprèn uns 70 caps de bestiar boví, 200 d’oví, 10 de cabrum, 250 de porcí i 200 d’aviram Hi ha emigració, i el 98,6% de la població és autòctona La població…

El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà La part més muntanyosa és coberta de bosc pineda i alzinar i de matolls Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal El regadiu hi té poca importància al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge La major part de la terra és de conreu directe Tradicionalment, la ramaderia oví,…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…

El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i al límit amb la província d’Osca Limita al N amb els termes de Viella i Salardú Vall d’Aran, a ponent amb Montanui Ribagorça, al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de…

La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs Aquesta és travessada, pel…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…