Resultats de la cerca

Guifré el Pelós donà el lloc en alou al monestir de Ripoll, i el 1079 Ermengol IV d’Urgell tornà a cedir el lloc, amb l’església de Santa Maria ja arruïnada, a Ripoll perquè hi establís un monestir Hi consta ja una comunitat el 1118, i en aquest temps hom creà una confraria de clergues i laics amb vista a l’erecció de la nova església, que fou consagrada el 1207 Fou molt afavorit pels comtes d’Urgell, especialment Ermengol VIII Tenia un prior, quatre monjos i alguns beneficiats La decadència, iniciada al segle XV, s’anà accentuant fins que el 1593 fou suprimit per Climent VIII les rendes…

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre Mosset i Molig Conflent, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset El priorat ja s’havia extingit el 1608 un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà

Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes De fet, el 1192 fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balb de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda

El territori depenia d’Amer ja el 860 la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187 es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369 Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592 Resten l’església romànica segles XII-XIII, restaurada, la casa rectoral i una hosteria és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, a la dreta del riu de Siurana poc abans de la seva desembocadura a l’Ebre Limita amb els termes de la Figuera i el Lloar N, Gratallops NE, Bellmunt del Priorat E, el Masroig SE, Garcia W i la Torre de l’Espanyol NW, aquests dos últims pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre El territori va des d’altituds inferiors als 100 m a la vora del riu fins a les de la serra del Tormo, a l’extrem septentrional 530 m al tossal de la Cogulla i 384 m al tossal de l’Àliga Des d’aquestes altures baixen diversos barrancs vers el riu de…

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII desaparegué el…

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i…

Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i…

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…