Resultats de la cerca

El rei Aśoka 268-230 aC els donà als ascetes ājīvika

També hi ha una capella chaitya i un monestir subterrani Vihāra , ambdós del segle II aC, que són els dos exemples més antics en llur gènere

El seu paper històric fou important, pel fet d’ésser la porta del Delta oriental el 525 aC, Cambises la prengué com a pas previ per a la conquesta d’Egipte i el 343 aC Artaxerxes III Ochus hi derrotà Nectaneb II i inicià així la invasió del Delta que li permeté d’establir la segona dominació persa o dinastia XXXI 343-332 aC A l’època romana 30 aC — 395 dC fou un port florent, i el 639 l’àrab ‘Amr ibn al-'Aṣ la prengué als bizantins El jaciment ha estat poc excavat i d’ací les escasses troballes que s’hi han fet alguns materials faraònics i…

Durant el regnat de Bimbisāra ~550-490 aC inicià la seva expansió, que culminà durant l’imperi maurya s IV-II aC ressorgí en temps de l’imperi gupta s IV-V dC

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Durant el regnat de Psammètic I 664-610 aC s’hi establí una colònia de mercenaris grecs, i en època posterior, després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor II 586 aC, s’hi refugiaren nombrosos jueus, entre els quals el profeta Jeremies Les excavacions de Flinders Petrie 1885-86 permeteren de descobrir-hi antiguitats faraòniques i abundant ceràmica grega

Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més…

Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental

Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…

No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’…