Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
República dels Buriats
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada a la Sibèria, Rússia, entre el llac Baikal i Mongòlia.
La capital és Ulan-Ude S'estén pel Transbaikal, des dels contraforts occidentals de la serralada de Sajan fins a la dels Jablonovyj, i el seu centre és ocupat per l’altiplà de Vitim Els rius pertanyen essencialment a la conca del Selenge i a la del Vitim, bé que altres són immissaris del Baikal El clima és continental extremat mitjana de gener, -26°C de juliol, 20°C, a Ulan-Ude, i la mitjana de precipitacions és de 150 a 350 mm anuals La població és formada per buriats 38%, russos 60% i evenkis Els recursos principals són la mineria, als contraforts de Sajan tungstè i molibdè,…
Novorossijsk
Ciutat
Ciutat del kraj de Krasnodar, Rússia.
Port de la mar Negra, a la badia de Cemesk, fou fundada el 1838 com a fortalesa Centre important de la indústria del ciment hi fou construïda la primera fàbrica el 1882, té altres indústries construccions mecàniques, indústria lleugera i alimentària, institut politècnic, escoles industrial, musical i de medicina i un museu etnològic
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…
Vyčegda
Riu
Riu de Rússia, a la República dels Komis i a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, afluent principal del Dvina Septentrional (1 130 km longitud i 121 000 km2 de conca).
Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Uglič
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia.
Situada a la riba del Volga, prop del pantà de Šerbakov, té una central hidroelèctrica Esmentada per primera vegada el 1148, bé que d’origen més antic, tingué importància com a residència dels prínceps de Moscou i assolí gran esplendor a la fi del s XV El darrer príncep que hi residí fou el fill d’Ivan IV el Terrible, Demetri, que hi fou assassinat Els edificis més importants són el palau del tsarévitx Demetri segona meitat del s XVI, influït per l’arquitectura de Novgorod, el monestir de la Resurrecció 1674-77, amb esglésies i altres edificis annexos, l’església de Demetri 1683-…
Kaliningrad
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a ambdues ribes del Pregol’a, a la seva desembocadura, al golf de Kaliningrad Important nucli industrial construcció de vagons, reparacions navals, equips per a la indústria pesquera, indústria de la cellulosa i del paper i de transports El seu port mai no es glaça La ciutat, pràcticament nova durant la Segona Guerra Mundial fou destruïda quasi totalment, té universitat, escola naval i institut per a la pesca i l’oceanografia, a més d’altres centres culturals Fundada el 1255 per l’Orde Teutònic, el 1457 esdevingué residència del seu cap i el 1525 capital del nou ducat…
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans segle I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al segle V fou conquerida pels perses, i al segle XVI, per…
Arkhangel’sk
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Arkhangel’sk, Rússia, vora la mar Blanca.
És una ciutat fustera i un port important a l’embocadura del Dvina És el principal port en el comerç de fusta de Rússia, bé que només es troba lliure de glaç de maig a octubre La indústria es troba lligada a la fusta serradores, pasta de fusta, paper i d’altres derivats També té indústries químiques d’adob de pells i pesqueres Exporta pells, cuir, lli i mantega El port serveix de base a les rutes marítimes del nord A mitjan s XVI els anglesos fundaren a la zona d’Arkhangel’sk un establiment a Kholmogory que fou traslladat el 1584 a la riba dreta del riu, amb el nom de Novo…
Vladimir
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la part central de la planura de l’Europa oriental, a la riba del riu Kl’az'ma, hi destaca la indústria química i la maquinària Té institut pedagògic i politècnic i dos teatres Fou fundada el 1108 per Vladimir II Monòmac, que volia crear una ciutat fronterera per tal de protegir els seus estats El 1157 Andreu II Bogol’ubskij en féu la capital del principat de Vladimir-Suzdal' La ciutat es transformà aleshores en el centre polític, religiós i cultural d’aquell estat En 1214-1314, i novament a partir del 1748, fou seu episcopal A partir del 1299 el metropolita de Kíev en féu la seva…