Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…
plana de Galič i Čukhlom
Regió de Rússia, a la part occidental de Kostroma, a la divisòria dels rius Kostroma i Unža.
El relleu es caracteritza per l’alternança de turons amb pendent suau i depressions amples i planes Una part de les depressions és coberta de fanguissar, i l’altra, de llacs poc profunds llacs Galič i Čukhlom
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Sibèria Oriental
Part de la Rússia asiàtica, compresa entre el Ienissei, a l’W, i la divisòria hidrogràfica del Pacífic, a l’E.
Fisiogràficament es divideix entre les planes de la tundra, el peneplà de la Sibèria Central la part més extensa i les serralades del SE, Sayan, Zabajkal i Jano-Kolyma Administrativament es divideix en la RSS de Iacútia, la RSSA dels Buriats i la RSSA dels Tuves, el kraj de Krasnojarsk i les oblasti d’Irkutsk i Čita La ciutat principal és Krasnojarsk
Nova Terra
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, situat entre les mars de Barentsz i de Kara, que forma part de l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a Rússia.
Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa
Sibèria Occidental
Part de la Rússia asiàtica compresa entre els Urals, a l’W (bé que tota la regió dels Urals és administrativament europea), i el Ienissei, a l’E.
La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans s I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al s V fou conquerida pels perses, i al s XVI, per Tamerlà…
Onega
Llac
Llac situat al NW de la part europea de Rússia.
Té una superfície de 9 700 km 2 , una profunditat mitjana de 30 m i una màxima de 127 m el volum a nivell mitjà és de 292 km 3 És situat en una conca tectònica, transformada pel glacialisme El litoral del N i del NW és elevat i compost per roques cristallines granit i gneis, mentre que al S és baix i pla, de sorra i sovint pantanós En el llac Onega hi ha 1 369 illes, amb una superfície total de 250 km 2 A l’Onega desemboquen 58 rius, els principals dels quals són el Šuja, Suna, Vodla i Vytegra hi neix el riu Svir’ És unit al Volga i a les mars Bàltica i Blanca per canals Té una…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima…
República dels Alemanys del Volga
Història
Antiga república autònoma de l’URSS, dins la RSFS de Rússia, corresponent al territori creat en temps de Caterina II de Rússia a ambdues bandes del baix Volga per a acollir les colònies d’alemanys immigrats, procedents, en bona part, de Suàbia.
El 1924 fou creada la república socialista autònoma, que fou suprimida com també els 17 districtes nacionals alemanys a la RSFS de Rússia, a Ucraïna, Geòrgia i l’Azerbaidjan el 1941, i els seus habitants uns 800 000, en bona part deportats El 1970 els alemanys a l’URSS eren 1 800 000 Bé que gradualment obtingueren el reconeixement d’alguns drets nacionals, no disposaren d’un territori propi i restaren esparsos per diverses repúbliques soviètiques Kazakhstan, Rússia, Kirguizistan i el Tadjikistan, etc, situació que no varià amb la dissolució de l’URSS i el sorgiment dels nous estats en el seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina