Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Nova Terra
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, situat entre les mars de Barentsz i de Kara, que forma part de l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a Rússia.
Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa
Onega
Llac
Llac situat al NW de la part europea de Rússia.
Té una superfície de 9 700 km 2 , una profunditat mitjana de 30 m i una màxima de 127 m el volum a nivell mitjà és de 292 km 3 És situat en una conca tectònica, transformada pel glacialisme El litoral del N i del NW és elevat i compost per roques cristallines granit i gneis, mentre que al S és baix i pla, de sorra i sovint pantanós En el llac Onega hi ha 1 369 illes, amb una superfície total de 250 km 2 A l’Onega desemboquen 58 rius, els principals dels quals són el Šuja, Suna, Vodla i Vytegra hi neix el riu Svir’ És unit al Volga i a les mars Bàltica i Blanca per…
Svir’
Riu
Curs fluvial de l’oblast’ de Leningrad (Rússia) que neix al llac Onega i desemboca al Ladoga.
Té una longitud de 224 km i la seva conca ocupa una superfície de 83200 km²
mar de Laptev
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, la més extrema d’aquest, al litoral de Rússia, entre la península de Tajmyr i les illes Severnaja Zeml’a, a l’W, i les Novosibirsk, a l’E.
Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada
Topozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, Rússia, al N del territori.
Les costes són, en general, altes i molt sinuoses Amb la construcció de la central hidroelèctrica de Kum, ha restat unit amb el P'aozero, al NW, i formen junts el pantà de Kum, amb 2 000 km 2 de superfície i 6,8 km 3 de capacitat
Il’men’
Llac
Llac de Rússia, a la província de Novgorod.
De forma triangular, la seva superfície màxima és de 2100 km 2 Els seus immissaris principals són el Msta i el Iovat’ i, el seu únic emissari, el Volkhov , el connecta amb el llac Ladoga La ciutat de Novgorod se situa a uns 6 km de la seva desembocadura
Terra de Francesc Josep
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oceà Àrtic, que pertany administrativament a l’oblast’ d’Arkhangel’sk.
És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic
mar de Kara
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
península de Tajmyr
Península
Península de Sibèria, Rússia, la més septentrional de l’Àsia, entre el golf Ienissei, a la mar de Kara, i el golf Khatanga, a la mar de Laptev.
El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i al S i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra al S, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga
Kolyma
Riu
Riu del NE de Sibèria, a la República de Iacútia, Rússia (2 129 km de longitud i 643 000 km2 de conca).
Es forma de la fusió dels rius Kulu i Ajan-Jur'akh Desguassa a la mar de Sibèria Oriental, on forma un delta de 110 km de longitud i de 3000 km 2 de superfície El cabal mitjà és de 2 250 m 3 /s, i el màxim, de 25 100 m 3 /s, pel juny Els afluents principals són el Jasačnaja i l’Ožogina, per l’esquerra, i el Korkodon i l’Omolon, per la dreta És navegable des de la desembocadura del Bakhapča