Resultats de la cerca

El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…

Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta l’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943

Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets

Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels…

Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la…

La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma , Pollença i…

Al límit amb el de Bunyola, a la serra de Tramuntana, al pla de Cúber , depressió parallela a la direcció de la serralada SW-NE, entre la serra de Cúber 1 000 m alt, al nord i a l’oest la qual el separa de la conca de son Torrella, el puig de l’Ofre, al sud-oest, la serra de la Rateta, al sud, el morro de Cúber 960 m alt, a l’est, i el coll des Xoriguer que comunica aquest pla amb el d’Almallutx, al nord-oest La coma de son Torrella i el pla de Cúber formen la capçalera del torrent d’Almandrà, el qual travessa l’alineació muntanyosa vers el sud-est entre la serra de la Rateta i el morro de…

El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus herbacis 46 ha, les oliveres 188…

Forma un espadat damunt la mar, limitat pel morro de Bordils on s’assenta la torre de Lluc i el morro d’en Llobera