Resultats de la cerca

Fou construïda al segle V seguint el model africà ben documentat ja al segle IV dC, de planta rectangular de 21 x 14 m, amb tres naus i capçalera tripartida A la part anterior es conserven restes del baptisteri, amb la pila baptismal tetralobulada i doble piscina Les tres naus estaven pavimentades amb mosaics datats al segle VI, que es conserven al Museu de Manacor A l'est de la nau major hi ha el sanctuarium, on es trobava l'altarTenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli L'any 2005 s'iniciaren les obres de consolidació i adequació dels jaciment per a les…

Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

Situat molt a prop de la mar, a tocar de la desembocadura del torrent de ca n'Amer, és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa, i un dels més ben investigats, per una missió de la Universitat de Magdeburg Hi destaca un gran talaiot esglaonat, construït, segurament per raons de caràcter religiós, damunt d’una cova amb una font d’aigua dolça Una gran muralla ciclòpia, de traçat ovalat, de la qual es conserva aproximadament la meitat uns 117 m protegia poc més d’una trentena de cases, a més de dos petits santuaris amb planta de ferradura i un segon…

Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà

El jaciment és situat a la península de Santa Ponça Calvià, Mallorca i està constituït per diversos murs adossats que formen una estructura escalonada És l’únic que ha estat excavat a Mallorca, a part del de Son Oms, desmuntat en construir-se la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan Construït abans del segle V aC, en les seves primeres etapes tingué probablement funcions religioses, però posteriorment esdevingué el centre d’una necròpolis que possiblement cal relacionar amb el poblat del Puig de sa Morisca i que, a la vegada, està formada per dues àrees ben diferenciades…

A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites…

El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091…

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N,…

El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra tèxtil artesana…