Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Dubrovnik
Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…
Dinara
Serralada
Serralada del Alps Dinàrics, entre Bòsnia i Dalmàcia, que culmina al Troglav (1 913 m).
Croàcia
Geografia històrica
País de l’Europa sud-oriental, a la península Balcànica, que comprèn una gran part del territori de l’actual República de Croàcia (menys Ístria), parts de Bòsnia-Hercegovina i Eslavònia.
Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el regnat de Krešimir IV…
Cres
Illa
Illa de l’Adriàtica, a la república de Croàcia.
És al sud-est de la península d’Ístria, i té forma allargada A l’interior de l’illa hi ha el llac Vransko, a 68 metres sota el nivell de la mar Els recursos econòmics són l’agricultura vi, oli, fruita i la ramaderia d’ovins Els nuclis de població són Cres, al nord, i Osor, al sud
Kvarner
Badia
Ampli entrant de la costa adriàtica, a Croàcia, entre la península d’Ístria i l’arxipèlag dàlmata.
Es distingeixen el Gran Kvarner, al N —illes de Cres i Krk—, i el Petit Kvarner, al S Al fons hi ha el port de Rijeka
Krk
Illa
Illa de l’Adriàtica, davant les costes de Croàcia, a l’E de la península d’Ístria.
La capital és Krk
Korčula
Illa
Illa de l’Adriàtica, a la costa dàlmata, Croàcia.
És situada al S de l’illa de Hvar
Karlovac
Ciutat
Ciutat de Croàcia situada al SW de Zagreb.
És un centre comercial d’una zona agrícola vora el Kupa, afluent del Sava Installacions hidroelèctriques Té indústries tèxtils i mecàniques Fou fundada l’any 1579 per l’arxiduc Carles d’Habsburg
Ístria
Península
Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.
Hom hi distingeix diverses regions al NE, un altiplà calcari Ćićarija, de sòl pobre una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa i la regió central, formada per flysch del Terciari Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental El principal nucli urbà és Pula Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans 177 aC Dominada successivament pels visigots 401, els huns 452, els ostrogots, els croates s VI i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül Posteriorment, passà al Sacre Imperi…
Hvar
Illa
Illa de la mar Adriàtica pertanyent a la Dalmàcia, Croàcia.
Hi ha plantacions d’oliveres, figueres i vinya Hom practica la pesca Els seus ports són Hvar al NW i Jelsa al N