Resultats de la cerca

La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…

Centre d’una regió agrícola, exporta tabac i fruita Fou capital del regne dels tàrtars des del segle XV conserva un palau i sepulcres dels kans Rússia i Turquia hi signaren el 1681 l’anomenada pau de Bakhcisaraj , que confirmava el protectorat rus sobre Kíev

La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…

La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…

Port a la mar Negra, la ciutat és situada a les terrasses dels turons a les vores de la badia que la divideix en dues parts N i S Indústria pesquera i conservera La seva flota pesquera, a més, participa en els treballs de pesca a l’Atlàntic i a l’Índic Situada prop de la colònia grega del Quersonès, fou ocupada per romans i bizantins En 1783-84 els russos hi construiren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada 1854-55 per un exèrcit de 220000 homes Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l’…

Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…

S'estén des del vessant sud dels Carpats Meridionals fins a la vall del Danubi, i des de la vall de l’Olt, a l’oest, fins a la Dobrudja septentrional, a l’est El nord, sector subcarpàtic, és format per depressions i muntanyes modestes modelades en les formacions paleozoiques i miocèniques hi ha jaciments amb unes grans reserves de petroli, gas natural i sal Però la major part de Muntènia és formada per la gran plana danubiana, constituïda per sòls alluvials i cobert per una espessa capa de loess, que en fa una zona molt fèrtil Nombrosos rius, afluents del Danubi, la drenen de nord a sud És…

És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…

La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…

La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa presenten nombroses…