Resultats de la cerca

Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…

Llur territori corresponia al de les posteriors repúbliques d’Estònia i de Letònia

La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…

Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga

La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…

La geografia El relleu és pla, amb petites elevacions a l’E i a l’W, típiques del relleu glacial El clima és de transició, de marítim a continental la temperatura mitjana al gener és de -4,8°C i al juliol de 7,2°C les precipitacions són de 630 mm anuals Els sòls són de podzol, i quasi un 6% són pantanosos El riu més important és el Nemunas Neman, amb els seus afluents el Neris, el Nevézis, el Dubisa, el Merkys, el Minia i el Šešupe a l’hivern tots es glacen tres mesos El Nemunas és navegable des de Kaunas fins a la desembocadura A Lituània hi ha uns 3000 llacs, quasi tots d’origen glacial,…

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…