Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Gran Bretanya
Illa
La més gran de les illes Britàniques, situada al NW d’Europa.
És banyada al N i al SW per l’oceà Atlàntic, a l’W per la mar d’Irlanda, al S per la Mànega i a l’E per la mar del Nord El topònim GranBretanya es fa servir impròpiament, encara que de manera habitual, per referir-se al Regne Unit , ja que el territori insular que inclou els països d’ Anglaterra , Escòcia i Galles abasta la major part d’aquest estat i perquè comparteixen gentilici britànic
Regne Unit
Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…
Britània
Geografia històrica
Nom que els romans donaven a la Gran Bretanya.
Abans de la conquesta romana fou ocupada per pobles celtes Juli Cèsar començà les expedicions per a sotmetre-la 55 i 54 aC, però fins al regnat de Claudi no fou conquerida Amb el general de Domicià, Agrícola 70-85 dC, la biografia del qual, de gran importància per a la història de Britània, ha estat recollida per Tàcit, l’ocupació romana arribà a la seva màxima extensió Adrià edificà un mur de fortificació 122-124 des del golf de Solway fins a la desembocadura del Tyne, el qual mur fou destruït pels meatins i refet per Antoní Pius més al nord, i separa la Britània romana de la…
Cwmbran
Ciutat
Ciutat de Gal·les, Gran Bretanya, al comtat de Gwent.
Ciutat nova, planificada el 1949 amb una capacitat per a 55000 h
Merthyr Tudful
Ciutat
Ciutat de Gal·les, al comtat de Mid Morgannwg, Gran Bretanya.
Indústries electròniques i químiques, que han anat substituint la mineria de carbó de pedra i les velles acereries
Snowdon
Muntanya
Sistema muntanyós de la Gran Bretanya, situat al NW de Gal·les.
El pic més alt és Y Wyddfa, que ateny els 1085 m La zona constitueix el parc nacional de Snowdonia És la muntanya sagrada de Galles
monts Cambrians
Serra
Sistema muntanyós de Gal·les, Gran Bretanya, que creua el país de nord a sud.
L’elevació principal és el cim de Snowdon 1 085 m, al sector nord-oest del país El sistema és integrat per un conjunt de formacions arcaiques i, sobretot, primàries esquists i gresos silurians i ordovicians, molt erosionats, fins a donar un relleu ondulat i massís Posseeix jaciments de ferro i de carbó
Caernarvon
Ciutat
Capital del comtat de Gwynedd, a Gal·les, Gran Bretanya, vora la badia de Caernarfon.
Port i centre industrial És conservat el castell construït per Eduard I d’Anglaterra a la fi de la conquesta del país, en el qual nasqué el seu fill Eduard, primer príncep no independent de Galles
Aberystwyth
Ciutat
Ciutat del País de Gal·les, Gran Bretanya, al comtat de Dyfed (est 13 500 h [2002]).
Centre de serveis mercat i port, d’estiueig i cultural University College of Wales, 1872 National Library of Wales, 1916 Fou edificada entorn d’un castell construït durant la conquesta anglesa Eduard I, en una punta de la costa de la badia de Cardigan Té una important granja experimental, pertanyent a la facultat d’agricultura
Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Geografia històrica
Unió administrativa i política entre Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue), Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia) i Nyasalàndia (actual Malawi), des del 1953 al 1963, amb el nom de Federació Centreafricana.
A partir dels anys 1930 la pressió simultània des de Salisbury i Lusaka per crear una federació que inclogués també Nyassalàndia topà amb una forta resistència a Londres, que volia garantir els drets dels africans Això no obstant, la insistència dels blancs de Rhodèsia del Sud, on la presència europea era més densa, trobà un ressò favorable entre els conservadors britànics Segons els federalistes, les mines de coure del Nord depenien del carbó del Sud, Rhodèsia del Sud considerava la del Nord com el seu mercat natural, i afegia que la prosperitat milloraria els territoris més pobres i…