Resultats de la cerca

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la…

El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí…

La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic No és ben coneguda quina funció tenia tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat s XII, prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe…

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…

Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…

Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant…