Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
canal de Caledònia
Canal de navegació
Canal d’Escòcia, Gran Bretanya, que posa en comunicació el llac Linnhe, a l’oceà Atlàntic, amb el Moray Firth, a la mar del Nord.
S'estén per la depressió del Glen More, des de Fort William fins a Inverness 97 km de longitud, i travessa, entre altres, el llac Ness Fou construït per Thomas Telford i obert el 1822 actualment és poc utilitzat
Solway Firth
Badia
Badia de la Gran Bretanya, entre les costes occidentals d’Escòcia i d’Anglaterra (més de 50 km de longitud i uns 35 km d’amplada mitjana).
Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al 1175 La…
Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’…
Awe
Llac
Llac d’Escòcia, a la Gran Bretanya, de 40 km de longitud; el seu immissari és el riu Orchy, i comunica amb el llac Etive mitjançant el riu Awe
.
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…