Resultats de la cerca

Muntanyosa i boscosa, als vessants de l’Hindūkush, era anomenada antigament Kafiristan, i els seus pobladors actualment uns 100 000, kafirs ‘infidels’, és a dir, no musulmans Unida a l’Afganistan 1890 i convertida a l’islam, rebé el nom actual ‘país de la llum’

L’aglomeració urbana és de 2454000 h est 1999 És situada vora el riu Kābul, afluent de l’Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush És un nus de comunicacions important Al costat de les tradicionals indústries artesanals cuir, armes han crescut modernes indústries tèxtil, mecànica, alimentària i d’elaboració de pedres precioses Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Kabul, fundada el 1932 Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l’època gaznèvida segles X…

El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’

Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’…

Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’…

Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, s’emmarca en la guerra global contra el terrorisme impulsada des del govern nord-americà presidit per George W Bush i continuada pel president Barack Obama 2009 L’enderrocament del règim dels talibans , que havia donat protecció a l’organització  Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden , fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai,…

Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec L’…

Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…

La capital és Tāloqān 20 947 h est 1982

La capital és Āybak 5 200 h est 1982