Resultats de la cerca

Intervingué en la conquesta de Toledo 1085, i es casà, vers el 1094, amb Teresa, filla illegítima d’Alfons VI de Lleó, el qual cedí a ambdós el govern del comtat de Portugal Els almoràvits li arrabassaren Lisboa, Sintra i Santarém Concedí furs a Coïmbra i Guimarães, i fou el pare del primer rei de Portugal, Alfons I

En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…

Filla del duc Robert II de Borgonya, fou casada 1305 amb el rei Lluís I de Navarra després rei Lluís I de França Fou acusada d’adulteri i de màgia, igual que les seves cunyades Joana de Borgonya i Blanca de Borgonya, que practicaven a la torre de Nesle, i totes tres foren empresonades El seu marit la féu assassinar Alexandre Dumas pare s’inspirà en aquests fets per escriure la seva obra La Tour de Nesle 1832 també són el tema d’una trilogia de Michel Zévaco

La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya…

Fill del duc Guillem I de Borgonya Lluità contra els almoràvits al costat d’Alfons VI de Castella i es casà amb la seva filla Urraca 1090 Rebé els comtats de Galícia 1092 i Portugal 1093 Dirigí la repoblació de les terres de Salamanca, Àvila i Segòvia El seu fill fou Alfons VII de Castella

La capital és Dijon Comprèn els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, Yonne, Jura, Doubs i Alta Saona Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i entrà en vigor a partir del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Borgonya i el Franc Comtat

És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola

Hom hi ha construït les vies de comunicació carretera, ferrocarril, canal Rin-Roine que uneixen aquestes dues valls És una regió industrial indústries mecàniques i tèxtils, utillatge

Construït entre el 1775 i el 1832 S'estén des de la confluència de l’Armançon i el Yonne, afluent del Sena, seguint el curs de l’Armançon i després el de l’Ouche passa per Dijon i desemboca al Saona a Saint-Jean-de-Losne 242 km

Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat més tard a les…