Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Paula Badosa i Gibert

Paula Badosa i Gibert
© Peter Menzel
Tennis
Tennista.
Originària de Begur Baix Empordà, s’inicià en la pràctica esportiva al Club Tennis d’Aro, de Platja d’Aro, que continuà al TenisVal València Debutà com a tennista professional amb quinze anys 2012, i el 2015 guanyà el seu primer Grand Slam, el torneig de Roland Garros en la categoria individual júnior, que la situà per primer cop al rànquing WTA L’any 2017 es proclamà campiona d’Espanya El 2021 guanyà l’Obert de Belgrad i el torneig d’Indian Wells, resultats que la situaren en la 8a posició del rànquing WTA També ha guanyat una sèrie de títols de la International Tennis…
Maria Isabel Perelló i Doménech
Dret
Jurista.
Llicenciada en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, es diplomà en criminologia per la Universitat Complutense de Madrid 1983 Ingressà a la carrera judicial l’any 1985 Exercí com a jutgessa a Maó, a l’Audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Magistrada especialista en dret contenciós administratiu, serví a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia a Sevilla 1991 i a l’Audiència Nacional 1994 També fou lletrada del Tribunal Constitucional d’Espanya 1993-2003 i, des del 2009, magistrada…
Unió d’Europa Occidental
Dret internacional
Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d’octubre de 1954 per la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg.
Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’…
Congrés Obrer Internacional de Saint-Imier
Història
Reunió de delegats de l’AIT celebrat a Saint-Imier (cantó de Berna, Suïssa) el 9 de setembre de 1872, després de la retirada de la minoria bakuninista del Congrés Internacional de la Haia (2-7 setembre de 1872).
Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la…
Miquel Sastre i Sanna
Comunicació
Publicista social catòlic.
Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919…
Aleix Vidal-Quadras i Veiga
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…
Pasqual Testor i Pascual
Història
Polític.
Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’…
Santiago Amat i Cansino
Vela
Patró d’embarcacions de vela.
Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el…
,
Lucas Alamán
Economia
Historiografia
Política
Polític, economista i historiador mexicà de família hispànica.
El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos…
Felice Gimondi
Ciclisme
Ciclista italià.
Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…