Resultats de la cerca
Es mostren 2577 resultats
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Werner Herzog
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Sorgit del corrent del “nou cinema alemany”, s’especialitzà en l’estudi d’éssers marginats per la seva lucidesa quasi mística, tant en un context històric — Aguirre, der Zorn Gottes ‘Aguirre, la còlera de Déu’, 1972, Jeder für sich und Gott gegen alle ‘L’enigma de Kaspar Hauser’, 1975, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, Woyzech 1979, Fitzcarraldo 1981, Where the Green Ants Dream 1984, Cobra verde 1987— com contemporani Auch Zwerge haben klein angefangen ‘També els nans foren petits’, 1970, Stroszek 1977 o Scream of Stone 1991 El 1991 realitzà Jag mandir i…
Henry Alfred Kissinger

Henry Alfred Kissinger
© Llibreria del Congrès
Història
Política
Polític nord-americà.
D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor, director i pedagog germanosuís.
Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i Carthago 1790 Pel que fa a…
,
Inn
Riu
Riu de l’Europa central, afluent per la dreta del Danubi, amb el qual conflueix a Passau, Alemanya (525 km).
Neix als Alps Grisons Suïssa, passa per les regions d’Engiadina i el Tirol, travessa els Alps de Baviera i drena l’Alta Baviera
Babenberg
Família feudal alemanya, els membres de la qual són també coneguts amb la denominació de luitpoldings, i que prengueren el nom del castell que posseïen a Francònia.
Regiren la marca d’Àustria i, durant algun temps, els ducats de Saxònia i Baviera Leopold I o Luitpold l’Illustre mort el 984, fill d’Arnulf II, duc de Baviera, fou el primer marcgravi d’Àustria, títol que rebé el 976 Enric II Jasomirgott mort el 1177, vuitè marcgravi d’Àustria i duc de Baviera, fou elevat a la dignitat ducal el 1156 El seu fill Leopold V el Virtuós mort el 1194, segon duc d’Àustria, adquirí el dret d’Estíria el 1192 La família s’extingí el 1246 a la mort de Frederic II el Bellicós, cinquè duc d’Àustria i duc d’Estíria
Augsburg
Ciutat
Ciutat de Suàbia, a Baviera, Alemanya, situada entre les valls del Lech i del Wertach.
Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren installades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica Siemens, installada per les grans empreses del Rhur i de Berlín Universitat Seu episcopal des del s VIII Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d' Augusta Vindelicum Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya Fou important el comerç amb les…
Eugène de Beauharnais
Història
Príncep imperial francès (1805), príncep de Venècia (1807) i gran duc de Francfort (1810), fill d’Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie.
Adoptat el 1807 per Napoleó I, contragué matrimoni 1809 amb Augusta de Baviera Quan caigué l’imperi es refugià prop del seu sogre, Maximilià I de Baviera, que li concedí 1817 el principat d’Eichstätt i el landgraviat de Leuchtenberg, convertit en ducat
Maximilian-Joseph de Garnerin
Història
Política
Polític bavarès, comte de Montgelas.
Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial
elector
Història
Príncep, civil o eclesiàstic, del Sacre Imperi que tenia a càrrec seu el govern d’un electorat i elegia l’emperador.
El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina