Resultats de la cerca
Es mostren 1260 resultats
Telefónica
Empresa fundada l’any 1924 per conveni entre l’Estat espanyol i l’empresa nord-americana ITT, pel qual Telefónica passava a disposar del monopoli de les comunicacions telefòniques a Espanya.
L’Estat rescatà, el 1945, les accions i n’esdevingué soci majoritari, mantenint, però, una estreta dependència de la ITT en la mesura que les empreses d’aquesta multinacional eren les principals i gairebé les úniques proveïdores de Telefónica Standard, Marconi, Intelsa Telefónica tingué una gran expansió a partir del Primer Plan de Desarrollo, sota la presidència d’Antonio Barrera de Irimo El 1970 impulsà una àmplia diversificació de serveis i la progressiva automatització de la xarxa, que desenvolupà a través de societats filials com ENTEL —sistemes i serveis informàtics en telecomunicacions…
llac Buenos Aires
Llac
Llac d’origen glacial dels Andes, a la Patagònia, entre Xile, a la regió d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, i l’Argentina, a la província de Santa Cruz (2 240 km2).
D’origen glacial és alimentat per les glaceres que el voregen Els seus emissaris són el Baker, al vessant del Pacífic, i el Río Deseado, al de l’Atlàntic
Very Large Telescope
Astronomia
Conjunt de quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre cadascun, que poden treballar individualment o de manera combinada, situat a l’Observatori de Cerro Paranal (Xile) i que és propietat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).
Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25 micròmetres en l’…
cultura de Tiahuanaco
Monòlit de Tiahuanaco, a Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Cultura precolombina de Bolívia desenvolupada a l’altiplà andí, prop del llac Titicaca, entre el 500 i el 1000 dC, i difosa més tard (1000-1300) per tota la costa del Perú, des de l’Equador a Xile.
El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…
Anna Murià i Romaní

Anna Murià i Romaní i Agustí Bartra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla del director de cinema i periodista Magí Murià i germana de l’escriptor Josep Maria Murià Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista La Dona Catalana , dirigida pel seu pare Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes A més del…
,
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània
Transició
Política
Període de la història contemporània espanyola durant el qual es produí el pas de la dictadura franquista a un règim democràtic (monarquia constitucional).
De la dictadura a l’estat de dret Fou precedida per un augment de la repressió del règim franquista procés de Burgos, 1970 execucions del 1975, com a reacció a la pressió opositora i internacional i per l’assassinat en un atemptat d’ ETA de l’almirall Luis Carrero Blanco 1973, designat poc abans primer ministre pel dictador Dos dies després de la mort de Franco 20 de novembre de 1975, Joan Carles I designat el seu successor el 1969 esdevingué rei d’Espanya i cap d’estat, càrrec des del qual afavorí els pactes entre franquistes i antifranquistes sobre els quals es bastí el nou ordenament…
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…