Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
Constanţa
Divisió administrativa
Judeţ
de Romania, a la regió de Dobrutja.
La capital és Constanţa
monts Apuseni
Massís
Massís de Romania, al límit occidental de Transsilvània.
Constituït per un nucli cristallí, es distingeix un massís central monts Bihor, amb una altitud mitjana de 1 800 m Curcubăta, 1 848 m, voltat d’altres massissos ben individualitzats que no superen els 1 000 m d’altitud En conjunt, els límits dels Apuseni poden ésser assenyalats entre la vall del Someş al nord, i la del Mureş al sud Econòmicament, la seva importància radica en els dipòsits de bauxita, sofre, manganès, argent i or, i en l’aprofitament hidroelèctric dels rius que el travessen Criş Alb, Mureş, Someş, Şic, i Arieş
Olt
Riu
Riu de Romania, afluent del Danubi (680 km).
Neix als Carpats Orientals i, després de seguir una direcció general cap a l’W, torça cap al S, travessa els Alps de Transsilvània i penetra a la Valàquia, on marca la divisió entre la Gran Valàquia i la Petita Valàquia
Tîrgovişte
Ciutat
Capital del judeţ de Dîmboviţa, a Muntènia, Romania.
Indústria del petroli i metallúrgica Seu metropolitana ortodoxa Del s XV al XVII fou residència dels gospodars de Valàquia
Tulcea
Ciutat
Capital del judeţ homònim, a la Dobrudja, Romania.
Situada a l’inici del delta del Danubi, és un centre pesquer i té indústries de conserves i alimentàries
Turda
Ciutat
Ciutat del judeţ de Cluj, a Transsilvània, Romania.
Situada al SE de Cluj-Napoca, és un destacat centre industrial, amb indústries químiques i de cristall i fabricació de ciment Centre turístic
Hunedoara
Ciutat
Ciutat de Transsilvània, al judeţ de Hunedoara, Romania.
És un centre metallúrgic Té un castell d’estil gòtic francès
leu
Economia
Unitat monetària principal de Romania des del 1867.
És dividit en 100 bani
Gheorghe Gheorghiu-Dej
Història
Política
Polític romanès.
Militant comunista des del 1930, el 1944 s’uní a la resistència contra els alemanys Secretari general del partit 1945-65, fou cap de govern 1952-55 i president del consell d’estat 1961-65 Des del 1958 s’esforçà a assolir una major autonomia per a Romania
Ştefan Luchian
Pintura
Pintor romanès.
Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina