Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Societat dels Ferrocarrils de València i Aragó
Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb.
Hom construí només la línia fins a Llíria 1890, que el 1942 fou incorporada a la RENFE
Gaspar Galceran de Castre Pinós de So i d’Aragó-Gurrea
Història
Dit també Gaspar Galceran de Gurrea d’Aragó i Gaspar Galceran d’Aragó i Gurrea.
Genealogista Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà 1599, senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava Fou majordom del rei Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Història
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats des del 1908 a diverses poblacions de l’antiga corona catalanoaragonesa amb la finalitat de promoure i publicar estudis històrics, polítics, socioeconòmics i culturals referents als països de la corona catalanoaragonesa.
Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i…
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
President del consell d’Aragó i eclesiàstic.
Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta…
Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Història
Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-638 i 1640).
Sisè duc de Cardona i cinquè de Sogorb La seva lloctinència correspongué a la temptativa del comte duc d’Olivares de portar una política conciliadora al Principat nomenant lloctinents catalans per tal d’aconseguir, per la diplomàcia, la participació econòmica i militar de Catalunya En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei corts del 1626 El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria en cessar Ferran, tornà a jurar el càrrec i intentà, aleshores, d’acabar amb el bandolerisme del Principat fent capturar i…
Ferran d’Aragó Montcada-Luna-Peralta i de Montcada
Història
Polític.
Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…
, ,
Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Noble i eclesiàstic de la cort de Felip IV de Castella, fill del duc de Cardona i de Sogorb, Enric d’Aragó.
Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’aleshores, activament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina