Resultats de la cerca
Es mostren 1960 resultats
Alkmaar
Edifici de l’antiga balança pública de la ciutat d’Alkmaar
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat dels Països Baixos, a la província d’Holanda Septentrional, a l’àrea de contacte de les dunes i els pòlders.
Mercat comarcal formatges, cervesa i nucli industrial metallúrgic, de construcció mecànica, paperer, alimentari servit per ferrocarril i carretera És el principal centre educatiu i cultural del nord de la província
Markerwaard
Pòlder
Pòlder de l’IJsselmeer, als Països Baixos; ocupa 60 000 ha, i comprèn el territori que envolta l’illa de Marken.
Canterbury
Catedral de Canterbury (segle XII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del comtat de Kent, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Stour.
Mercat agrícola i nucli industrial tèxtil, productes làctics Centre turístic important Centre d’ensenyament superior University of Kent at Canterbury, fundada el 1965 L’ arquebisbat de Canterbury és la seu primada de l’església d’Anglaterra l’arquebisbe presideix la Conferència de Lambeth de les esglésies de comunió anglicana La Christ Church Cathedral fou començada el 1070 per l’arquebisbe Lanfranc El 1174, un incendi en destruí la capçalera, reconstruïda pel mestre francès Guillaume de Sens, que hi aplicà l’esquema de la de la catedral de Sens El 1379 hom enderrocà la nau per bastir-ne una…
való | valona
Història
Política
Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica, a la regió de les Ardenes i entorn del Mosa, que, amb l’expansió de l’imperi Romà, fou romanitzat i formà part de la província romana de Bèlgica.
El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels PaïsosBaixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un…
música holandesa
Música
Música desenvolupada a Holanda.
El període d’esplendor de la música holandesa coincidí amb la unió política i cultural amb Flandes aquesta part dels PaïsosBaixos juntament amb Valònia i el nord de França tingué un paper predominant en la vida musical als segles XV i XVI Holanda tingué dues grans figures musicals Jacob Obrecht i Jan Pieter Sweelinck Als segles XVII i XVIII la vida musical d’Holanda fou activa gràcies a estrangers com Vivaldi i Locatelli, i a l’activitat editorial Amb motiu de la independència aparegué una música nacional amb Alphons Diepenbrock 1862-1921, Johan Wagenaar 1862-1941,…
Miquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas i Córdoba
© FEDERACIÓ CATALANA D'ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs i entrenador.
És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la Unió…
,
Giulio Raimondo Mazzarino
Giulio Raimondo Mazzarino pintat per Philippe de Champaigne (segle XVII)
© Fototeca.cat
Història
Governant francès, d’origen italià.
Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència 1643 i aviat…
Lluís Massó i Simó

Lluís Massó i Simó
Història
Polític, empresari i financer.
Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies d’…
grup Bilderberg
Nom amb el qual és conegut el cercle informal d’influents personalitats que es reuneixen anualment de manera privada per a debatre afers d’àmbit global.
Rep el nom de l’hotel d’Oosterbeek PaïsosBaixos on tingué lloc la primera d’aquestes trobades El principal impulsor i cofundador fou el príncep Bernat d’Holanda 1911-2004 el qual la convocà, inicialment amb el propòsit de promoure l' atlantisme i el liberalisme a Europa Posteriorment hom acordà celebrar anualment les trobades, cada any en un lloc diferent la de l’any 2010 tingué lloc a l’hotel Dolce de Sitges Sempre amb caràcter informal, hom nomenà un comitè de direcció i una presidència que ha estat ocupada, a més de Bernat d’Holanda, per Alexander Douglas-Home i…
Simon Asher Levin

Simon A. Levin, reb el premi Ramon Margalef de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Montilla
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en matemàtiques per la Universitat Johns Hopkins 1961, es doctorà a la Universitat de Maryland el 1964 Docent i investigador a la Universitat de Cornell, hi fou successivament professor assistent i associat 1965-77 i professor de matemàtiques aplicades i ecologia 1977-92, a més de director del Centre per a la Recerca d’Ecosistemes 1980-87, el Centre per a la Recerca Mediambiental 1987-90 i del programa de Biologia Teòrica i Computacional 1990-92 L’any 1992 passà a la Universitat de Princeton, on des d’aquest any ocupa la càtedra de biologia George M Moffett En aquesta mateixa…