Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda
oceà Antàrtic
El més meridional dels oceans, el qual envolta l’Antàrtida.
És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…
zodíac

Mapa dels signes del zodíac
Esoterisme
Banda de l’esfera celeste que té una amplada d’uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals.
El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini , Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d’Àries, i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’ordre…
llamàntol
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família de nefròpids, el més gros dels crustacis europeus, de 50 cm de llargada màxima.
Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta
colobra de mar
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels ofídids, de cos allargat, serpentiforme i sense escates, que pot arribar a més de 2 m de llargada.
La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos
sonda
Transports
Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat.
Les sondes radioelèctriques, que han desplaçat d’una manera molt general l’escandall i d’altres sondes mecàniques semblants i derivades d’aquell com les que mesuraven la pressió al fons, de la qual era deduïda la profunditat, o les que eren basades en el llançament d’una càpsula explosiva que explotava en tocar al fons i la profunditat era determinada en funció del temps transcorregut entre el llançament i l’explosió, permeten, a més, de determinar la presència de submarins, de vols de peixos i d’altres obstacles submergits, i la seva profunditat Les sondes radioelèctriques,…
os parietal
Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
quironòmids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers, generalment diminuts, d’aspecte típic de mosquit, amb aparell bucal prim, rígid i curt, del tipus picador xuclador, sense mandíbules, de potes llargues i primes, ales amb nerviacions nombroses quasi paral·leles i sense escates, i amb antenes verticil·lades.
Les larves són aquàtiques d’aigua dolça n'hi ha poques de marines i es desenvolupen en llocs humits o en matèria orgànica Els adults dansen en eixams, en l’aire, al capvespre Les larves del gènere Chironomus són vermelles, tenen hemoglobina i representen un important aliment bentònic per als peixos d’aigua dolça Aquestes larves, micròfagues filtradores, representen un important material d’estudis ecològics oxigen dissolt, pollució, substitució de comunitats, etc
Karl Vogt
Biologia
Naturalista alemany.
Deixeble de Liebig i professor a Giessen i a Ginebra, escriví un tractat de geologia i un altre sobre els peixos d’aigua dolça Defensà les teories de l’evolució de Darwin, i també s’ocupà de l’home, però la seva antropologia era radicalment materialista arribà a dir seriosament que el cervell secreta pensament com els ronyons orina el seu simplisme i la seva passió l’han desacreditat als ulls de la posteritat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina