Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
mosca verda

Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als PaïsosCatalans
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…
Joan Profitós i Fontà

Joan Profitós i Fontà
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, pedagog i parvulista.
Biografia Després de cursar les primeres lletres als escolapis de la seva ciutat, entrà a l’Escola Pia i vestí la sotana a Moià el primer de novembre de 1906 i hi professà el 9 d’agost de 1908 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 14 de desembre de 1914 Des d’aquest any s’encarregà de la classe de pàrvuls al collegi Calassanci de Barcelona Hi veié la necessitat d’estudiar psicologia infantil i de treballar per al desenvolupament harmònic del cos i la ment de l’infant Foren autors preferits Claparède, Decroly i més tard Maria Montessori, quan aquesta…
Roderic d’Osona
Pintura
Pintor.
Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…
Revista de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili.
Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet, Lluís Nicolau i d…
motocicleta

Motocicleta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1200 o 1500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric…
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als PaïsosCatalans…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels…
Josep Aragonès i Ferrer

Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
ensenyament tècnic i professional
Educació
Ensenyament impartit a les escoles tècniques dependents de les universitats (escoles d’arquitectura, d’enginyeria, etc.).
Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat del segle XVIII…