Resultats de la cerca

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu

El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa  Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo  i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…

No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó  1846 del glosador setcentista  Rafael Sastre del Puigderròs

Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous