Resultats de la cerca
Es mostren 5919 resultats
Ludovico Ariosto
Literatura italiana
Poeta italià.
De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del poeta davant la…
Pietro Mascagni
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana , amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz 1891, Guglielmo Ratcliff 1895, Iris 1898, Amica 1905, que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau 1911, Parisina 1913, Lodoletta 1917, Il…
Primo Levi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Nascut en una família jueva, es llicencià en química per la Universitat de Torí el 1941 En contacte amb els partisans del nord d’Itàlia, fou capturat i internat al camp de concentració d’Auschwitz al març de 1943 El 1945 retornà a Torí, on treballà com a químic, i el 1961 esdevingué director general d’una empresa de pintures i resines sintètiques La seva obra literària relata principalment la seva experiència al camp de concentració Se questo è un uomo 1947, La tregua 1963 i I sommersi e i salvati 1986 El seu major èxit fou, però, Il sistema periodico 1975 Escriví també poesia,…
Costantino Bresciani-Turroni
Economia
Economista italià.
Es preocupà sobretot pels problemes del contrastament estadístic de les teories Féu estudis sobre Pareto i la distribució de la renda, seguint l’anàlisi de la relació quantitat de diners - tipus d’interès - nivell de preus Del 1920 al 1929 treballà a la Comissió de Reparacions d’Alemanya, d’on havia de sortir el seu llibre Le vicende del marco tedesco 1931, defensant la teoria quantitativa Insistí en el fet que la política keynesiana condueix inevitablement a la inflació El 1942 publicà Introduzione alla Politica Economica , peça important contra l’economia dirigida i l’autarquia El 1945 fou…
Giuseppe Pagano
Arquitectura
Arquitecte italià.
Desenvolupà una activitat didàctica, polèmica i combativa contra l’arquitectura retòrica i monumentalista del feixisme italià, des de la revista Casabella , que dirigí entre el 1930 i el 1943, i que fou prohibida pels alemanys Fou secretari regional del grup torinès del MIAR Movimento Italiano per l’Architettura Razionale, condemnat oficialment l’any 1931 pel sindicat feixista Collaborà amb M Piacentini en la Facultat de Física de la Ciutat Universitària de Roma 1934 i en l’Exposició Internacional de París 1937, quan encara creia que era possible una reforma des de l’interior del sistema…
Tino di Camaino
Escultura
Escultor italià.
Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus toscà de…
Alfredo Casella
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach, Beethoven,…
Edmondo De Amicis

Edmondo De Amicis
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Escriptor italià.
Participà en la guerra del 1866 i, enviat després a Florència, escriví articles per a la revista Italia militare , reunits més tard a La vita militare 1868 Seguiren Novelle 1872 i Ricordi de 1870-71 1872 Dedicat a la literatura i animat per l’èxit, continuà publicant obres de caràcter moral i educatiu i llibres de viatges Spagna 1872, Marocco 1876, Costantinopoli 1874, etc Els seus llibres tenen to i estructura de diari Gli amici 1883, Sull’Oceano 1889, La carrozza di tutti 1898 potser el millor de tots Cuore 1886, d’objectius pedagògics, fou un èxit durant generacions Romanzo di un maestro…
Andrea Riccardi
Historiografia
Historiador i activista humanitari italià.
Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església Il potere del Papa da Pio Xiia Giovanni Paolo II 1993, Il Mediterraneo nel Novecento religione e stati 1994, Sant’Egidio, Roma e il mondo 1996, Le politiche della Chiesa 1997 i Vescovi d’Italia storie e profili del Novecento 2000, Il secolo del martirio I cristiani nel Novecento 2000-2009,…
filosofia italiana
Filosofia
Filosofia produïda dins l’àmbit cultural italià.
L’aparició de l’italià com a llengua filosòfica està estretament unida al sorgiment de les actituds de pensament que hom acostuma a designar com a modernes És tant la llengua emprada per Maquiavel 1469-1527 com la que generalment utilitza Galileu alilei 1564-1642 en les obres divulgatòries de la seva tasca científica En tots dos casos la tria de l’italià com a mitjà d’expressió era determinada per propòsits polítics i estratègics Maquiavel és un propagandista de la unitat italiana i Galileu vol alliberar-se de les barreres que imposava la influéncia eclesiàstica En aquest sentit, cal recordar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
