Resultats de la cerca

Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana  No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica  Gràcies per la…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Diplomada en disseny gràfic 1975 i llicenciada en ciències de l’educació 1986, es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures 1998 Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-…

Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona 1975-85, i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona 1967-87 i el Consorci per a la Normalització Lingüística 1987-91, i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística 1990-93 Cursà estudis de filologia catalana, inacabats És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família 1995 Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya El febrer…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

Dels autors de les “branques” més antigues ~1270 i potser les millors només es coneix Pierre de Saint-Cloud De les continuacions, el Renart le Bestourné de Rutebeuf ~1270 i el Renart le Nouvel de Jacquemart Gelée final del segle XIII Bé que al començament no era de caràcter satíric, aquest s’hi anà introduint, sobretot en les continuacions L’obra és una paròdia de les cançons de gesta

Ha passat als Moreu

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…

Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb  Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…