Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà per a TVE a Catalunya 1979-82 i collaborà en diversos mitjans de comunicació Professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell des del 1985, ha ocupat càrrecs per al desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de l’executiva nacional 2001-04, i fou regidora a l’Ajuntament de Sabadell 2003-07, a més d’ocupar altres…

Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí

Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església parroquial de…

Fundà 1845 el primer periòdic tortosí, El Ebro el 1848 dirigia El Dertosense Collaborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre

Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…