Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
ancil
Història
Entre els romans, escut sagrat que hom creia caigut del cel i venerat pels sacerdots salis.
aguileta
Heràldica
Cadascuna de les àguiles que figuren en un escut, quan n’hi ha més de tres.
homòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigògens amb peces bucals picadores i xucladores en forma d’un fibló doblegat en repòs sota el tòrax.
Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids Cicadetta sp…
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un…
Pere Ramon Sacosta
Història
Cristianisme
Gran mestre de Rodes (1461-67).
Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca A…
castell de Calders

En primer terme, torre mig derruïda del castell de Calders (Bages)
© C.I.C - Moià
Castell
Castell del municipi de Calders (Moianès).
Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics senyors, que tenen…
bloc monetari
Economia
Acord establert entre diversos països, membres d’un imperi colonial, o amb estretes relacions polítiques o econòmiques, de lligar llurs monedes a una de comuna no convertible en or.
La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària Així nasqué el bloc de l’esterlina , constituït pels països del Commonwealth llevat del Canadà, Portugal, Iraq, els Països…
Ignasi Mallol i Pibernat
Periodisme
Pintura
Periodista, empresari i pintor.
Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…
tuneladora
Tecnologia
Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius.
Consta bàsicament d’una estructura molt pesant, muntada sobre uns suports retractables que en permeten la progressió, i proveïda d’un capçal circular, dotat d’un moviment d’avanç i d’un altre de giratori al voltant d’un eix, i d’una cadena de catúfols per a l’extracció del material, essent tot cobert per una cuirassa metàllica cilíndrica L’element d’excavació consisteix en unes moletes muntades a la part davantera del capçal Els diàmetres de les tuneladores oscillen entre 3 i 11 metres Actualment, i per temes de seguretat durant la construcció i per a reduir els assentaments en superfície,…
llombrígol
Heràldica
Punt de l’escut situat al centre de la línia divisòria entre l’abisme i la punta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina