Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
panga

Panga (Pangasianodon hypophthalmus)
Hectonichus (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, originari del Sud-est asiàtic.
Fa fins a 1,3 m de llargària, i és de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal Sota la denominació genèrica de panga, hom sol incloure també diverses espècies del gènere Pangasianodon P bocourti , P hypophthalmus , P pangasius de dimensions entre mitjanes i grans, que habiten els cursos mitjans i baixos dels rius, sovint en aigües molt poc oxigenades Criat tradicionalment en captivitat, la facilitat i l’elevada rendibilitat de la seva…
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’…
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia…
columna vertebral

Dibuix que mostra una columna vertebral vista frontalment i de pèrfil
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d…
ultrasò
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els…
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
cigne

Cigne
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies.
Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…
Eva Baltasar i Sardà
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona, com a escriptora s’inicià en la poesia amb la publicació dels reculls Laia 2008, premi Miquel de Palol, Atàviques feres 2009, premi Ramon Comas i Maduell, Reclam 2010, premi Les Talúries, Dotze treballs 2011, premi Benet Ribas, Medi aquàtic 2011, premi Màrius Torres, Poemes d’una embarassada 2012, premi Jordi Pàmias, Vida limitada 2013, premi Miquel Àngel Riera, Animals d’hivern 2016, premi Gabriel Ferrater, Neutre 2017, premi Ibn Jafadja, Invertida 2017, premi Mallorca i Nus Schiele 2021 L’any 2018 debutà en la narrativa amb la…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
parada nupcial
Etologia
Conjunt d’actituds i emissions sonores (generalment vocals) que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.
Entre els ocells, poden ésser executades només pel mascle en el cas de les espècies en què només ell té el plomatge brillant o canta o bé pel mascle i la femella quan no hi ha dimorfisme sexual ben marcat o quan la femella és molt semblant a les femelles d’espècies pròximes Les parades nupcials tenen com a finalitat afavorir el reconeixement dels individus i evitar equívocs quant al sexe o l’espècie, reduir l’agressivitat, estimular i sincronitzar les funcions dels òrgans sexuals perquè l’acoblament sigui reeixit, i delimitar el territori Generalment, es limiten a emissions sonores, i alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina