Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
serra Palomera
Serra
Massís muntanyós (1 258 m) de la Vall de Cofrents, al sector occidental del terme d’Aiora, al límit amb Castella (Albacete).
Palaz
Despoblat
Despoblat del municipi de Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents), a l’esquerra del riu d’Aiora, a l’extrem meridional del terme.
Xarafull
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
S'estén des dels vessants occidentals de la mola deCortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la…
Lucrècia Borja
Història
Duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio.
Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…
,
Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau I).
Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…
la Canal de Navarrés

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…
Énguera
Vista general d' Énguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…
puntal de Meca
Petit planell (1 058 m alt.) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l’W la foia d’Aiora (Vall de Cofrents, al límit amb Múrcia).
Damunt seu hi ha les restes d’un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica