Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
fullonica
Arqueologia
Establiment d’època romana dedicat a rentar i a tenyir roba.
El procediment de rentat en aquestes bugaderies antigues requeria tot un seguit de piles específiques per a cadascuna de les fases del rentat Unes servien per a mesclar la roba amb cendres, que actuaven com a detergent i, sobretot, amb orina, que s’emprava com a àcid per a dissoldre les taques Després, els teixits es blanquejaven amb calç, s’esbandien bé amb aigua clara, es deixaven assecar, es perfumaven amb essències oloroses i es planxaven En el subsol del Museu d’Història de Barcelona s’han trobat les restes d’una fullonica segle II dC de l’antiga Bàrcino , constituïda per…
Joan Gisbert i Ortiga
Tennis
Tennista.
Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria…
,
Leonardo Padura
Literatura
Nom amb el qual és conegut l'escriptor cubà Leonardo de la Caridad Padura Fuentes.
Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc Bé que publicà la seva primera novella el 1988 Fiebre de caballos , la fama li arribà amb les novelles policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia Cuatro estaciones Pasado perfecto , 1991 Vientos de cuaresma , 1994 Máscaras , 1997, premi Café Gijón, i Paisaje de otoño , 1998, premi Hammett, a les quals seguiren Adiós Hemingway 2001, La neblina del ayer 2005, premi…
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament…
Lluís Lloansí i Marill
Música
Compositor.
S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les sardanes cal…
,
Museu Arqueològic de Barcelona
Sala de l’Asclepi del Museu Arqueològic de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu inaugurat a Barcelona el 1934, aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat.
Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica…
Llibre de meravelles
Literatura catalana
Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull.
L’obra És conegut també secundàriament amb el títol de Fèlix , nom del protagonista, al qual Llull presenta al pròleg com el seu fill i al qual insta a abandonar la llar per tal d’aprendre a viure segons la voluntat de Déu i com un bon cristià Les etapes d’aquest viatge d’aprenentatge formen les deu parts en què és dividit el llibre l’existència de Déu i de Jesucrist, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, els animals la més coneguda, que rep el nom de Llibre de les bèsties , l’home, el paradís i l’infern Potser fou escrit a París i pot ésser datat vers 1288-89 fou…
,
Jordi de Centelles
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Poeta i traductor.
Vida i obra Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d’Alfons el…
,
Antoni Cayrol
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.
Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…
,
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…